EL PP IMPOSSIBILITA LA IMMERSIO A LES ILLES BALEARS.

Mentre (la mateixa Secretaria General del PP) diuen que "ens estimen molt als catalans", al mateix temps impossibiliten la immersio a les Illes Balears i diuen publicament que les "autonomies" no han servit per a res i "son cares" i creen una "cel.lula" per a treballar juridicament i impossibilitar que es faci una consulta a Catalunya. I al mateix dia corre un " boicot contra productes catalans a la xarxa".
Quanta hipocresia !!!. Hi ha alguna persona que tingui algun raonament objectiu per a quedar-se a Espanya?

      
El nou model lingüístic del govern balear fa impossible mantenir la immersió lingüística implantada les darreres dècades a les escoles i instituts balears. El govern de José Ramón Bauzá preveu posar al mateix nivell el català, el castellà i la llengua estrangera, preferentment l'anglès. D'aquesta manera, es derogarà el decret de mínims, que establia que el 50% de la docència havia de ser en català, i es proposa un nou sistema que obligarà a les escoles a fer com a mínim, només dues matèries en cada llengua. És a dir, les escoles i instituts podran oferir en català, només l'assignatura de llengua i una altra d'alguna altra àrea.

D'aquesta manera, i a falta de saber quins canvis incorporarà la reforma educativa de Wert, podria ser que les escoles de les Illes Balears només ofereixin un 20% de les classes en català. L'esborrany de projecte de decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, també preveu que les escoles o instituts que vulguin optar per l'ensenyament bàsicament en una sola llengua, hauran de trobar el consens dels pares. Així, per fer l'ensenyament majoritàriament en català, els centres hauran de fer una consulta a pares i mares, i alumnes majors d'edat i aconseguir el suport del 65% del cens per apostar per aquesta via, i per tant, es requereix una majoria molt àmplia en unes votacions on l'abstenció juga en contra.

Oposició de l'STEI

El Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindicals, majoritari en el sector de l'ensenyament, ja ha mostrat el seu rebuig a aquest plantejament. Maria Antònia Font, responsable de l'STEI, ha denunciat a l'ACN que la política lingüística del govern de Bauzà és un atac a la llengua catalana a les Illes Balears i ha lamentat que amb aquest marc, molts alumnes balears que no parlin el català a casa, es quedaran sense dominar el català, perquè no serà possible amb una presència de menys del 50%, i per tant, s'incomplirà una normativa que obliga a que els alumnes després de la secundària, siguin competents amb les dues llengües oficials. També ho qualificar de ''desconsideració'' pels alumnes immigrants.

Per Font, aquesta política és conseqüència d'una ''desafecció lingüística'' d'alguns membres del govern de Bauzà, i ha lamentat que ''no estimen la llengua'' i per aquest motiu, li donen l'esquena. M. Antònia Font és una actitud irresponsable ja que estan atacant l'educació, els mitjans i l'administració per reduir la presència del català, per ''ideologia política'' que no es correspon a la realitat social.

Font però, ha assegurat que el 87% de les famílies estan a favor del català a les escoles. Ha explicat que els darrers esdeveniments les Illes Balears han provocat que només l'11% de la població està a favor de la política lingüística de l'executiu. Per M. Dolors Fonts, aquesta nova política també és desconsiderada per la població immigrant que no coneixen cap de les tres llengües i que se'ls impartiran classes en qualsevol d'aquestes provocant, per Font, més descohesió social.

Des de l'STEI s'ha assegurat que les mobilitzacions per la llengua són històriques a les Illes Balears i ha avançat que després de la publicació d'aquest decret s'estan preparant noves manifestacions perquè la ciutadania faci sentir la seva veu al carrer.

ROMEVA: "JA N´ HI HA PROU DE CALLAR".

El nostre suport a l´eurodiputat R. Romeva. Entenem que l´objectiu de la carta era totalment justificat: posar un punt d´atenci´o a Europa sobre les amenaces militars a Catalunya. 

I en aquest punt (i en molts altres) l´eurodiputat ha estat sempre coherent. Davant d´algunes situacions i PRESSIONS no podem callar (fa massa temps que callem) i no importa del partit que siguem.    

Ja n'hi ha prou de callar', diu Romeva després de l'ofensiva entrevista a Onda Cero.

 (noticia a Vilaweb).

El periodista Carlos Herrera el va sotmetre a una entrevista plena de desqualificacions per la carta contra les amenaces militars

'Hi ha qui pensa que davant de segons qui, o què, millor no parlar. Potser ja n'hi ha prou que sempre siguem els mateixos els qui callem', ha dit l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, al seu Twitter. En el seu bloc de +VilaWeb, Romeva ha ratificat les declaracions que va fer ahir al programa 'Herrera en la onda', d'Onda Cero, on el periodista Carlos Herrera el va sotmetre a una entrevista ofensiva sobre la carta dels eurodiputats a la UE contra les amenaces militars a Catalunya.
Després de l'entrevista, Romeva va advertir de la gran quantitat de comentaris ofensius i insultants que va rebre a Twitter. 'S'ha generat un seguit de reaccions a la xarxa (Twitter) que van des de la reprovació al suport. En aquest sentit, he de dir que em fascina la quantitat i varietat d'insults, despropòsits, falta d'educació i altres derivats que caben en 140 caràcters. A aquestes alçades no em sorprèn, és clara, en tot cas em ratifica en la necessitat que estiguem amatents i que mantinguem la sang freda, sense caure en provocacions gratuïtes', ha dit Romeva.

• 

Un tractament humiliant

L'observatori dels mitjans Mèdia.cat s'ha fet ressò de l'entrevista, que qualifica d'humiliant. I fa aquestes consideracions: 'Els mitjans de comunicació han de mantenir aquest debat dins els límits del respecte i més si l’interlocutor és algú electe per voluntat popular i la seva acció ha estat realitzada conjuntament per legisladors de quatre dels cinc partits catalans amb representació europea. I això és el que no va fer Carlos Herrera ahir mentre entrevistava l’eurodiputat d’ICV Raül Romeva. Ja des de l’inici de la conversa Herrera es mostra molt dur amb Romeva i la primera pregunta que li etziba li diu directament “quins indicis té vostè que l’exèrcit espanyol està preparant una invasió de Catalunya?” –el que mai ha dit Romeva, qui s’ha limitat a informar a la Comissió Europea de la creixent pujada de to de les declaracions contra el procés sobiranista.- Però la conversa encara puja de to i Herrera arriba a preguntar a Romeva “si parla seriosament o fa un acudit” i l’anomena “espantadís” i “paranoic”, fa broma de si els catalans “estan tancats en búnquers esperant la invasió” i, fins i tot, mentre parla Romeva, es poden sentir algun riure de fons'.

ESPANYA, UN MAL NEGOCI.

Fa un temps (novembre del 2010), va apareixer a un diari fet a Catalunya (no de caire independentista) un article que avui dia circula per la xarxa de manera insistent, per l´ actualitat del seus punts del vista.
Segurament l´ haureu llegit:

   Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo? ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.


Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.
I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.

EL GOVERN ESPANYOL UTILITZA TOTA L´ ARTILLERIA MEDIATICA CONTRA CATALUNYA.

Era previsible que el Govern espanyol utilitzaria tota "l´artilleria" (fins i tot els militars) contra Catalunya.
No ens sorpren, poden argumentar que la seva legislacio els deixa una escletxa (prou evident) per declarar un "estat d´excepcio" o el que els convingui.
En aquesta possibilitat no hi caben "regles democratiques" ni "respecte als ciutadans" ni "ciutadania europea" ni cap eufemisme. Si decideixen utilitzar els militars estarem en un altre estadi.
La seva democracia ja grinyola des de fa anys i que uns militars diguin el que diuen publicament posa molts dubtes a Europa sobre les democracies.
De tota manera, aquestes declaracions, poden servir de fum sobre la posicio europea (que no es tan propera a Espanya com semblava) no sigui percebuda per la ciutadania i, al mateix temps, continuar discretament l´activitat diplomatica que han d´ampliar.

Avui, V. Partal a Vilaweb feia un article sobre aquest fet, que us adjuntem, ja que t´e el seu interes:      


És intolerable que un coronel en actiu, ni que siga d'intendència, demane de forma pública la declaració de l'estat de guerra a Catalunya, de fet contra Catalunya. Aquests dies hem sentit moltes barbaritats i amenaces de tota mena, però aquesta supera en gravetat allò que és possible de tolerar o de discutir. Si Espanya és una democràcia, aquest senyor no hauria de continuar formant part de l'exèrcit espanyol ni un dia més i el govern de Rajoy hauria de tallar de soca-rel aquesta mena de declaracions. Ep!, fins i tot per al seu propi bé.

Ahir, en una conversa amb Joan Carles Gallego, secretari general de CC OO a Catalunya, em va impressionar la definició que feia de la situació actual del país i del conflicte amb Espanya. Deia que Madrid havia convertit un conflicte per la nació en un conflicte per la democràcia. Una definició exacta i precisa, posada en relleu per declaracions com la del coronel, president de l'associació de militars espanyols.

Hi convinc del tot. Espanya ha perdut els nervis i astora Europa amb un comportament que cap democràcia no pot acceptar ni tolerar. Per això no para de rebre colps dels mitjans i de les institucions. I Europa és com és, però cap democràcia ja no pensa en l'exèrcit com una màquina de control social d'un país, com una força d'ocupació interna. Això passava a la primeria del segle passat. Així pensava Franco i es veu que encara hi pensen els militars educats en el franquisme que la fràgil democràcia espanyola mai no ha depurat. Però avui, creguen què creguen aquests fòssils, un colp d'estat és impracticable i el sol fet d'esmentar-ne la possibilitat és indignant.

I tanmateix, cal plantar-se. Aquesta amenaça, per pintoresca que semble, no pot tolerar-se, ans cal exigir un càstig exemplar contra aquest coronel. És cert que és un ultra. Un ultra que, curiosament o no, evoca un precepte franquista inexistent en l'actual constitució espanyola, que no preveu la possibilitat de declarar aquest 'estat de guerra'. Però ningú no pot escudar-se en la llibertat d'expressió o en l'orientació ideològica d'un funcionari públic, si aquest justifica i promou la interrupció de la democràcia i la supressió de les institucions i de les llibertats.

UN 12 D´OCTUBRE PREVISIBLE.

Altres icones del 12 d´octubre, totes previsibles (a continuaci´o).

Hauriem d´estar pendents de l´activitat espanyolista a

l´exterior.

 Pinten el monument a Francesc Macià

El monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya ha estat ultratjat en el marc de la manifestació espanyolista del 12O. L'escultura del president de la Generalitat ha aparegut amb diverses pintades amb els colors de la bandera espanyola, segons aquesta imatge que circula a les xarxes socials.

In the centre of Barcelona, pro-Spanish groups demonstrate against the will of Catalonia to be free

The presence of Spanish flags and Fascist symbols expresses the feelings of these minority groups against a country that is moving away from Spanish domination and towards freedom

October 12th is the day Spain celebrates the “Day of Spain” (Dia de la Hispanidad), a festivity introduced by Franco originally instated as “Day of the Spanish Race”*.

This day has been chosen by Fascist and Pro-Spanish groups to demonstrate in favour of Catalonia’s ongoing submittance to Spain. It is a die-hard attempt to respond to the million-and-a-half-strong Demonstration of last 11th September, the National Day of Catalonia, a demonstration that hit the headlines of the press worldwide.

Today’s demonstration has been attended by a motley crew of minority political parties and two parliamentary groups (PP and C’s), all of whom are opposed to Catalonia’s right to self-determination that they see as illegal.

Alongside these are groups of Fascist leanings (Falange Española, the party Franco was associated with) that are in favour of abolishing democracy anyway.

Some of these parties, with International counterparts, were abolished after the Second World War in Europe (Hitler’s Nsdap in Germany and Mussolini’s National Fascist Party in Italy). In Spain, though, no curb has been put to them and they continue to put around their ideas and totalitarian symbols. Nazism, hatred and xenophobia continue to have a place in “democratic” Spain. Not only can Fascist parties stand at the elections, but organizations praising Franco (such as the Fundación Francisco Franco), actually get government funding.

  

* In a clear racist and imperialist identification of the “Day of the Race”, it associated toretical racial links between all Spanish-speakers in the world, especially those in Spain and Central and South America, former colònies. On this date in Madrid, the Spanish army carried out a large military parade in the presence of king Juan Carlos I.

ICONES DEL 12 D´ OCTUBRE A CATALUNYA.

Aquests dies hi ha hagut tres noticies dels nostres mitjans i dels mitjans espanyols que no ens han sobtat gens:
1. Diuen que es manifestaran per la seva festa (12 d´octubre) milers de persones amb el PP, La Falange, Ciudadanos i PxC darrera. On es la sorpresa? Estem parlant de tres grupusculs i un partit que tenen un contingut fortament espanyolista. Que vagin junts, nomes vol dir que es una etapa en que ja no els cal guardar les formes.  

2. Una TV nacionalista espanyola pregunta que diu al nostre passaport (als catalans), la resposta ens ha agradat: perque es evident que caduca aviat (en molts casos fins i tot en data clau:2014).

 
3. A J.M. Lara (el de l´Editorial Planeta que diu que marxar`a de Catalunya si aquesta es fa independent) li han concedit una "condecoracion de la Guardia Civil" (no esperavem menys en un dia tan assenyalat). Pero ens ha agradat mes una carta d´un treballador seu que s´ ha fet publica:
Buenos días,

Como trabajador del Grupo Planeta, no utilizaré mi nombre obviamente, dado que el personal ya somos bien conocedores de cómo se las gastan aquí los mandos directivos y sus cazas de brujas. Da la impresión que un “mérito” para acceder a estos puestos es ser votante o simpatizante del PP o Ciutadans, si no, no se entiende tanta inclinación ideológica “casual”.

Sr. Lara Bosch, Si sus palabras pretenden amedrentar, intoxicar, coaccionar o cambiar de opinión a los trabajadores creo que no le va a salir bien. Los trabajadores, particularmente y democráticamente ejerceremos nuestro derecho de voto en las urnas, sin que usted interfiera. Y, para su mala suerte, su voto vale exactamente lo mismo que el mío, que el nuestro. Es lo que tiene estar en democracia y ejercerla, no sé si lo tiene usted muy interiorizado, al igual que alguno que otro familiar y/o amigos que habitan en la sede central de su negocio…por méritos propios, sin duda.

No obstante, su progenitor, supo levantar un imperio de la nada, con esfuerzo, tesón y buen olfato para los negocios. Usted parece que carece de él, viendo su pésima gestión, compras millonarias de negocios ruinosos (Júbilo, muchoviaje, ociojoven, dvdgo, etc.), comprar negocios en el pico del boom para luego comerse la enorme deuda financiera y sus intereses que le ahogan en época de crisis como en la que nos encontramos (Groupe Editis), inversiones en producciones audiovisuales pésimas (DeAPlaneta), etc.
Y como colofón, si ya el negocio va muriendo, día tras día, le acaba de dar un empujoncito más hacia el abismo con su indudable comentario parcial, amenazador, además de ser sencillamente un farol. Sabemos todos los trabajadores, la gente mínimamente informada y todo el mundo de los negocios que usted no estaba predestinado a dirigir este gran grupo, pero por circunstancias trágicas de la vida (su hermano), le asignaron esa responsabilidad. Usted ha mantenido una constante en su gestión, dilapidar poco a poco, con sus decisiones, inversiones y mala gestión, lo que su padre construyó.

Si hubiera sido hombre de negocios, se hubiera mantenido al margen, sin pronunciarse y democráticamente, en su momento, usted se pronuncia en las urnas. Su mala cabeza y prepotencia, ha desatado un boicot contra Planeta, desde Catalunya, justamente uno de sus mercados más importantes. Eso se llama tener buen olfato, sí señor. Supongo también que tampoco le deben interesar sus ventas en el Día de Sant Jordi, donde se concentran del orden del 10% de las ventas de todo el año, y por supuesto, no hace falta que ponga una señera en su flamante edificio. Sus gestos son todo fachada, todo ficticio, pensando en alimentar su estómago.

Ya encontrará un culpable a quien echar las culpas del declive natural y propio de su grupo editorial (el nacionalismo por ejemplo?). Seguro que es culpa de otros que mes a mes se derrumben las ventas de libros de autor (en todos sus formatos: bolsillo, tapa dura, etc.), que nadie quiera sus desfasados productos de coleccionables (casas de madera, muñecas, etc.), ni sus añejos y arcaicos productos de grandes tomos/enciclopedias (pese a las malas artes practicadas por sus vendedores colocando productos a gente mayor) ni sus productos de venta a distancia/TV que tantas incidencias/ devoluciones tienen por tratarse de productos de ínfima calidad.

Lo cierto es que uno de los mayores índices de lectores (tanto en catalán como en castellano) se encuentra en Catalunya, esa abominable tierra que acogió a sus familiares y le ha hecho ganar dinero a mansalva. Eso sí que no le molestó. Otra muestra de su escasa habilidad para el negocio.

Dudo que económicamente y comercialmente le interese hacer lo que usted ha dicho hoy, “trasladar su sede a Cuenca o Zaragoza”, pero una vez más, qué duda cabe de su gran visión de negocio. Le mueve más su ideología, su partido, el querer hacer favores y el pensar que las cosas se hacen “por cojones”, a lo que está usted acostumbrado. Demuestra una baja talla empresarial, un perfil de empresario “low cost”, igual que han demostrado los presidentes de diversas CCAA con sus declaraciones. Desde Cuenca supongo que querrá abastecer el mercado catalán, con sus libros en Catalán, verdad? Con todo el Grup62 a la cabeza? Supongo que en Grup62 tendrán los suficientes reflejos de desligarse accionarialmente de usted a tiempo.

Parece que toda la prensa extranjera lo entiende mejor que usted y que toda la visión caciquil que reina en España. Incluso en Latinoamérica, donde usted también ostenta aún negocios y ostentaba otros (Grupo el Tiempo), que rápidamente detectaron su manera de hacer. Curioso el caso de Latinoamérica, el hecho de que sean excolonias esquilmadas por España, no le impide hacer negocios en ellas.

Mes a mes y año tras año, ha ido reduciendo el personal, consecuencia lógica y razonable de la pésima marcha del Grupo, y que tenía haber practicado en años anteriores, cuando aún tenía negocios rentables (y no sólo uno, Antena3) y adelantándose a lo obvio, un grupo anquilosado y con fecha de caducidad. Estos últimos años, de manera acelerada ha ido despidiendo a un porcentaje alto de trabajadores, eso sí, con el cuidado que no se filtrara a la prensa ni tampoco declarar un ERE, no sea que los medios de comunicación (algunos de los cuales usted controla) se hagan eco de su pésima situación. Mientras, sus contactos en LaCaixa y en el Banco Santander, principalmente, le van financiando para ir salvando el barco y contener la hemorragia. Son sólo parches, igual que otras iniciativas puestas en marcha recientemente en el grupo, fruto de la agonía e improvisación.

Sr. Lara, usted vote lo que crea más conveniente para sus intereses. Nosotros haremos lo mismo, en igualdad de condiciones, votando. Y ya tenemos muy claro realmente lo que NO queremos en absoluto.

Un votante independentista más.

Un cordial saludo.

ESPANYA EXIGEIX A LA U.E. QUE PARLI CLAR.

Sembla que el Govern espanyol comença a veure que el posicionament independentista a Catalunya no ´es cap "caprici" com diu la seva vicepresidenta.

Tenen un problema: no hi ha jurisprudencia i la resposta europea a la pregunta potser que no els agradi. El que queda clar es que utilitzaran el "veto" per vetar l´estada de Catalunya a la U.E.

Que s´ho facin mirar els que encara diuen que els espanyols "ens estimen tant...".

 Espanya exigeix a Brussel·les que parli clar sobre l'estat propi català

Demana que parli amb una "sola veu" sobre el procés iniciat a Catalunya

Espanya vol definició i claretat de la Unió Europea davant el repte d'un procés de secessió de Catalunya. Així ho ha fet saber el govern espanyol remetent a la Comissió Europea la petició formal que "tots els seus membres expliquin la posició de Brussel·les en aquest assumpte de conformitat amb els tractats".

Amb aquest escrit, Espanya exigeix una "sola veu" davant la possible independència de Catalunya i l'opció que un territori d'Espanya -integrant de la Unió Europea (UE)- pugui ingressar a la Unió si es declara independent". Amb aquesta reclamació, Espanya vol aclarir la posició europea sobre el procés català que, a hores d'ara, ha ofert opinions difeents sense ser contradictòries.

ESPANYA NO TE PROU CAPACITAT MILITAR PER OCUPAR CATALUNYA?

"Sorprenent article als mitjans d´avui, pot ser una estrategia per demanar mes moviment de tropa i situar-la a Catalunya (amb una orientacio totalment militarista del tema) o potser no hi ha capacitat militar suficient per part espanyola i preparen l´entrada d´una negociacio cap a l´estat associat, si no hi ha altra sortida. Sortida que no afavoriria gens a Catalunya, encara que es vengui com "una gran negociacion".   

Espanya no té prou capacitat militar per ocupar Catalunya, segons Buesa

Els 134.772 soldats no podrien restablir l'ordre constitucional ni amb l'ajut dels 80.210 guàrdies civils", escriu el catedràtic d'Economia Aplicada de la Complutense, que ho compara amb Eslovènia el 1991.

El catedratic d'Economia Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid, Mikel Buesa, creu que els efectius de l'exèrcit espanyol i de la Guàrdia Civil no serien suficients si fos necessari "restablir l'ordre constitucional en el cas que es produís la secessió". Per controlar els 32.000 km ² del nostre país, calcula que es precisarien uns 270.000 soldats, una xifra que queda molt lluny dels actuals 134.772 homes i dones disponibles, tot i comptar-hi els militars de carrera i de complement, les classess de tropa i de marineria i fins i tot els reservistes voluntaris. Ni afegint-hi els 80.210 agents de la GC, "la capacitat militar d'Espanya és dubtosa per aconseguir aquest objectiu"."

Buesa estableix un paral·lelisme amb la independència d'Eslovènia, que va ser triomfadora el 1991 davant la incapacitat de l'exèrcit federal de Iugoslàvia de controlar un territori de 20.000 km ² amb només 35.000 homes. Tot això, afegit a la probable oposició de les esquerres espanyoles a una ofensiva armada sobre Catalunya, portaria que es repetís l'escenari eslovè, amb el desenllaç que "la secessió es produïria per la incompareixença de l'Estat". L'autor planteja aquesta anàlisi en l'article "Catalunya en el espejo de Eslovenia", publicat en el seu bloc personal i també a Libertad Digital.

Mossos, i guàrdia urbana, amb les institucions catalanes

En el marc d'aquestes consideracions d'operativa militar, Buesa calcula que Catalunya comptaria amb els 27.000 agents dels Mossos i de les policies municipals, que tenen "experiència en l'ús de la força armada". Així, es remet a les recents declaracions del conseller d'Interior, Felip Puig, que aquests dos cossos "seguiran a les institucions catalanes en les decisions que prenguin com a poble".

L'autor creu que les paraules del president Mas en el sentit que "ningú no pot utilitzar unilateralment les armes" acaben de reblar la possibilitat d'una sortida eslovena a Catalunya: la proclamació unilateral d'una secessió triomfant, una resposta político-militar feble per part de l'Estat i una sortida pacífica en el marc d'un procés constituent espanyol d'"incert resultat".

Mikel Buesa, nascuit a Gernika, va ser membre del Foro d'Ermua, una plataforma dedicada a la lluita contra ETA. Era germà de Fernando Buesa, el diputat socialista assassinat per aquesta organització l'any 2000. En els darrers temps, havia militat al partit Unión Progreso y Democracia (UPD) -que va abandonar-, i a les darreres eleccions autonòmiques va viatjar a Barcelona per donar suport a Albert Rivera i Ciutadans. A la Complutense de Madrid, dirigeix la càtedra d'Economia del Terrorisme i és un dels analistes espanyols que està dedicant més treballs a la possible independència de Catalunya, i que són accessibles al seu bloc personal.

"EL MUNDO" I EL MOSAIC AMB LA SENYERA AL CAMP NOU.

Tots es van posicionant, poc a poc i sense pressa. L´espanyolisme comença a moure les seves fitxes: la CEOE, la Conferencia Episcopal Española, El Mundo ...

Entretant a Europa alguns partits han denunciat l´actitut de Pedro J. Ramirez (El Mundo):

Qualifiquen les afirmacions de Pedro J. Ramírez d'infàmia, insult i falta de respecte a les víctimes del nazisme.

CiU, ICV i ERC han presentat una pregunta a la Comissió Europea i el Consell Europeu per denunciar que el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, comparés la crida a omplir el Camp Nou de senyeres i estelades amb l'Alemanya nazi.
En un comentari a Twitter, Ramírez va enllaçar la notícia sobre la crida precedint-ho de la salutació nazi 'Sieg Heil'. El dia abans ja havia dit: 'Si els culers secunden la consigna i omplen d'estelades el Camp Nou semblarà l'estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36'.

Els eurodiputats catalans han qualificat la comparació del director d'El Mundo d'infame, vergonyosa i insultant, i han demanat a la CE i al Consell --on hi ha representats els caps d'estat i govern de la UE-- que responguin si aquestes afirmacions s'adeqüen als valors democràtics i de respecte a la diferència, fonament de la UE i reconeguts en els tractats i la carta de drets fonamentals.
'La intoxicació que representa comparar un  Camp Nou ple de senyeres amb l'Alemanya nazi hauria de fer reflexionar a tot Europa sobre la falta de respecte envers els altres de certs cercles comunicatius amb base a Madrid. Cal un toc d'atenció públic per aturar aquesta deriva de tints anti-democràtics', han afirmat.

La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al 'pacte de silenci' de la transició

Assenyala la reacció virulenta que han tingut determinats sectors a Espanya per l'avenç de l'independentisme i per les protestes per la crisi econòmica

La cadena britànica BBC ha publicat un extens reportatge (traducció de Google) que vincula les reaccions a l'avenç independentista i a les protestes per la crisi que han tingut determinats personatges espanyols amb unes veritats desagradables que restaven enterrades des del 'pacte de silenci' de la transició respecte el règim franquista. El reportatge signat per l'editor d'economia de la cadena, Paul Mason, repassa la reacció que hi ha hagut al 'desafiament català', a les revoltes contra la crisi, als casos de corrupció i a l'encarament de les 'dues Espanyes', entre més.
La cadena es fa ressò de les amenaces que va proferir el coronel de l'exèrcit Francisco Alamán Castro abans i després de la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona. Parla de la reacció que han tingut els analistes sobre els moviments sobiranistes catalans. Segons la BBC, alguns analistes espanyols consideren que el flirteig amb l'independentisme no és més que una estratègia per agafar força en la negociació d'un tracte fiscal més just. Però per altres és un desafiament en tota regla i ressalta les reaccions militaristes i favorables a una intervenció.
Tot plegat ho inscriu com a resultat del 'pacte de silenci' instaurat després de la caiguda del règim franquista. Un pacte que 'va ser vist com un fet molt preuat per una transició ràpida, funcional i pacífica cap a la democràcia'. Però assenyala que la Llei d'amnistia del 1977 va garantir una pàtina d'immunitat contra la persecució dels crims contra la humanitat del règim franquista.

Assenyala la reacció virulenta que han tingut determinats sectors a Espanya per l'avenç de l'independentisme i per les protestes per la crisi econòmica