diumenge, 19 de juny del 2016

EL GRAN "PELOTAZO" DEL CORREDOR CENTRAL ESPANYOL.

Després del despropòsit continuat dels partits espanyols, tornant a insistir en el "corredor central" i deixant de banda el mediterrani (com han fet històricament des de l' arribada a l' Amèrica i la creació d' un imperi que només era seu), cal que pensem com ens van introduint el seu joc (o el seu fum) i no podem jugar al joc que a nosaltres ens interessa.
Ens introdueixen en unes eleccions espanyoles repetides que no ens aporten res amb uns resultats previsibles que encara poden ser pitjors per a nosaltres, ens intenten convèncer que hi haurà un "cambio", que hi ha un partit d' esquerres inexistent (Podemos) i una dreta civilitzada (Ciudadanos) que només son una colla de hooligans de la sel.lecció espanyola, ens intenten convéncer que anem bé econòmicament, que baixa l' atur, que nosaltres estem millor tractats fiscalment que mai, que no ens cal el corredor mediterrani... I ho diuen tot amb un "desparpajo" molt espanyol. Mentre nosaltres els escoltem i ens discutim sobre qui és més independentista i sobre qui és el culpable que no hi hagi pressupostos i si cal una DUI o una RUI. Trista situació quan ens veiem obligats a participar en unes altres eleccions en contra nostra i que a més ens colen un fals debat dreta-esquerra inexistent a Espanya.
Per a donar més arguments a marxar aviat d' aquest estat que NO ENS INTERESSA per a res, posem un article de l' Albert Pont del CCN, penjat a vui a Vilaweb, de lectura necessària. Perque MENTRE NOSALTRES POSEM EL FRE, ELLS CONTINUEN AMB L' ACCELERADOR POSAT.

   Un article que revela el gran negoci que amaga l'aposta per un corredor central espanyol contra el corredor mediterrani
Captura de pantalla 2016-06-18 a les 18.38.03

Què hi ha al darrere l’eix central de mercaderies? Doncs hi ha allò que en castellà anomenen un pelotazo un dels pelotazos urbanístics i financers més grans de la història d’Espanya.
Al sud de la Meseta, a cavall de Sierra Morena i els Montes de Toledo, s’estén una regió sense nom, de clima inhòspit i d’incomparable bellesa natural, amb una superfície equivalent a la de Catalunya i Aragó juntes. És una de les regions amb menor densitat de població de tota Europa i potser, fins i tot, del planeta. Només hi ha dues ciutats importants, Ciudad Real i Puertollano. Ambdues s’esforcen per ser quasi tan grans com Granollers.
Durant generacions ha estat una regió aïllada, tot i la seva relativa proximitat amb Madrid. Però la falsa prosperitat arriba a tot arreu. Actualment, la regió és plena de projectes viaris i d’infraestructures. En total s’hi projecten 2.500 Km d’autovies.
Malgrat el fiasco de les autopistes radials de Madrid que han deixat un forat de 8.000 milions d’euros, el Ministeri de Foment preveu la seva prolongació. Amb poc més de 1.300 vehicles diaris, l’AP-41 (Madrid – Toledo), és l’autopista amb menys trànsit de tota Europa. I malgrat el deute milionari que ens deixa, Foment la farà arribar fins a Còrdova. La futura AP-41 anirà en paral·lel a l’autovia A-4, una carretera de doble calçada amb una intensitat mitjana de circulació de 14.000 vehicles diaris, tants com la C-66 (Palafrugell – Corçà) o la BV-2244 a l’alçada de Sant Sadurní d’Anoia. És més, bona part del traçat de l’AP-41 coincideix amb la nova autovia A-41 que també unirà Toledo i Còrdova seguint el traçat de l’AVE Madrid-Sevilla.
Molts terratinents de la zona es freguen les mans en pensar que les expropiacions de terrenys per fer les radials de Madrid es varen pagar a 3.161 €/m² quan, inicialment, el Ministeri de Foment les valorava en 28 €/m². Els Franco, els Abelló i els Serrano Sunyer, entre altres, es varen repartir més de 1.800 milions d’euros de sobrecostos que haurem d’assumir els ciutadans.
Aquesta és terra de contrastos. Malgrat ser objectiu prioritari dels fons de la UE, és la regió amb més aeroports privats de tota Europa. En època de cacera, entre octubre i febrer, s’hi dóna una de les majors concentracions de jets i jumbos privats de tot el món. El motiu és que aquí s’hi concentren les finques de caça major més exclusives d’Espanya, moltes d’elles incloses en els circuits cinegètics internacionals. A les finques no s’hi accedeix pagant, sinó per invitació. Cal ser membre d’un selectíssim grup de persones per gaudir de les activitats cinegètiques i dels negocis que al seu voltant s’hi fan.
VILAWEB IMATGE 2
Curiosament, els traçats de les noves autovies que es projecten a Castella la Manxa, Extremadura i Andalusia, transcorren pels llindars d’aquestes finques de cacera. A més de la casa reial espanyola i d’alguns cortesans afortunats, els seus propietaris són els principals accionistes d’empreses com Acciona, ACS, OHL, FCC, Sacyr Vallehermoso, Repsol, Cepsa, Caixa Bank, HSBC, BBVA… les mateixes empreses que construeixen, financen, gestionen i fan negoci al voltant de les infraestructures públiques de l’Estat.
Fa uns anys moltes d’elles varen fer un front comú per promoure la construcció de l’aeroport de Ciudad Real, l’aeroport privat més gran de tota Europa, utilitzant la seva influència a Caja Castilla la Mancha per obtenir l’aval financer. Malgrat no tenir activitat comercial, en època de cacera s’hi donaven cita més de 500 jets privats que acollien els membres de les famílies reials europees i del Golf Pèrsic, així com empresaris i dignataris d’arreu del món.
Els mateixos promotors de l’aeroport de Ciudad Real, varen aconseguir els permisos per construir-hi una zona industrial tan gran com la Zona Franca de Barcelona, aprofitant les ajudes de la UE i del Ministeri d’Indústria. A més, també s’hi projecta construir un dic sec; la terminal de contenidors marítims més gran d’Europa construïda mai en terra ferma. La idea és que als voltants de l’aeroport de Ciudad Real s’hi desenvolupi la principal zona d’activitats logístiques de l’Estat. Un centre de distribució logística de proporcions bíbliques que es nodrirà de les mercaderies dels ports de Sines (Portugal), Cadis, Algesires, Màlaga, Almeria, Cartagena, i amb el temps, València i Sagunt. De fet, pretén ser el port industrial i de mercaderies més gran del sud d’Europa, malgrat el petit inconvenient de situar-se a 650 metres sobre el nivell del mar.
Tanmateix, el despropòsit no acaba aquí. Tots sabem que l’aeroport de Barajas és deficitari, malgrat el constant tracte de favor que rep d’Aena. L’Agència estatal, obliga a instal·lar-hi les companyies aèries que volen operar des del Prat i a desviar-hi la major part de vols intercontinentals, ja que Madrid és incapaç de generar tanta demanda per si mateixa.
Malgrat el dèficit de Barajas, el govern espanyol preveu construir dos grans aeroports més a la Comunitat de Madrid. El primer, a Navalcarnero, a tan sols dos kilòmetres de l’aeroport privat del Àlamo, està pensat per donar servei als VIP’s que s’acostin al nou circuit d’automobilisme de la capital, el nou aparador de la flamant Marca España. El segon, es projecta a Campo Real, a prop d’Arganda del Rey. Serà un aeroport de mercaderies i ocuparà una zona equivalent a dues vegades l’eixample de Barcelona.
Tanmateix, ni Madrid ni Castella generen prou demanda per a justificar tanta infraestructura. Per això mateix, als promotors d’aquests projectes els cal una xarxa d’alta velocitat ferroviària de mercaderies que connecti els ports de la costa amb la terminal marítima de Ciudad Real i l’aeroport de Campo Real. Aquest és el corredor ferroviari que defensa En Comú Podem i la resta de partits espanyols. Mentrestant, hem d’assistir impotents a la descapitalització de Catalunya i del País Valencià, per la manca d’una simple xarxa ferroviària convencional amb ample de via europeu. I hem de veure com se’n van inversions milionàries per l’obsolescència programada de les nostres infraestructures.
Espanya emula les gestes dels seus avantpassats. Els ferrocarrils construïts a mitjans del s. XIX al voltant de la Villa y Corte, connectaven els Reales Sitios, les Reales Fàbricas i les principals zones d’esbarjo de l’aristocràcia espanyola: els palaus d’Orient, Aranjuez, Riofrío, la Granja de San Ildefonso, El Escorial… i les inaccessibles finques de cacera de la família reial i dels seus acòlits: El Pardo, La Casa de Campo, la Vall de Cuelgamuros, La Encomienda, el Bosc de Riofrío, Los Llanos… un despropòsit de dimensions colossals que va acabar amb l’adveniment de la primera república i una de les fallides més greus de l’estat.
Albert Pont, president del Cercle Català de Negocis     

dissabte, 4 de juny del 2016

SUPORT A LA MANI DE L' EBRE I AL REFERÈNDUM A EUSKALHERRIA.

Aquest cap de setmana hi ha dos actuacions simbòliques, però molt importants. La manifestació en defensa de l'Ebre i el referèndum a 34 poblacions d' EuskalHerria.
La primera actuació, és necessària per a fer pressió i tombar els continus intents del govern espanyol de deixar sense cabals mínims el riu Ebre, per una qüestió elemental de mentalitat ecologista i de futur, però també per una qüestió de país i de territori. També cal dir que defensem les normatives europees sobre territoris vulnerables. aigua i zones humides.
Per tant cal que anem tots els que puguem a fer costat a la manifestació perquè ens hi sentim tots i totes identificats amb els seus objectius.

Per la segona qüestió (el procès dels bascos i basques) s' assembla molt amb els nostres referèndums i coincidim també amb els objectius. Us pengem l' article de J. Miró (president d' Estat Català) on fa una bona cronologia de com han anat els fets i les relacions en els referèndums català i basc:

      El proper 5 de juny Eukal Herria vota independència

Convocats per la plataforma unitària Gure Esku Dago, “És a les nostres mans”, plataforma cívica fundada el 2013 que està entre l’ANC i la Coordinadora de les Consultes per la Independència, el proper 5 de juny 34 pobles d’Euskal Herria podran votar per la independència.

El 13 d’abril dle 2014 es va fer la primera Consulta per la Independència a Euskal Herria, a Etxarri Aranatz, convocada per la plataforma ciutadana A13 (nom que es va donar a la plataforma perquè es va votar el 13 d’abril-13A). La pregunta de la Consulta popular a Etzxarri Aranaz va ser: “Vol ser ciutadà o ciutadana d’una Euskal Herria independent?”, pregunta que incloïa la unitat nacional basca a diferència de la que es va fer a  Catalunya el 2009, 2010 i 2011 que era de caràcter regional català.

La Consulta d’Etxarri Aranaz va comptar amb una participació del 43% ja que van votar 851 persones de les 2000 majors de 16 anys que van ser cridades a votar. El 94% dels participants va dir sí a la independència d’Euskal Herria, un 2% va dir no i el 3% va votar en blanc. A la jornada de la Consulta d’Etxarri Aranaz hi van participar observadors internacionals.

El 8 de juny del 2014, inspirats en la Via Catalana, van muntar una Cadena Humana pel Dret a decidir al País Basc entre Durango i Pamplona, amb un recorregut de 130 km i amb una participació d’unes 150.000 persones.

És a partir d’aquí que els organitzadors inicien una nova etapa. Gure Esku Dago es mou entorn a tres eixos bàsics: 1-Som un poble, 2-Tenim dret a Decidir i 3- La paraula la té la ciutadania.

«Euskal Herria és una nació, té dret a decidir el seu futur i és només als bascos a qui toca prendre aquesta decisió.»

La iniciativa a favor del dret a decidir de Gure Esku Dago ha fet un salt qualitatiu amb la convocatòria  de consultes a 34 pobles per al proper 5 de juny. Algunes d’elles eren previstes per a finals de juny, però, finalment, per la coincidència de dates amb les eleccions espanyoles s’han avançat al proper diumenge 5 de juny. Cal destacar Azpeitita i 22 pobles de la comarca del Goierri.

Per les Consultes per la Independència a Catalunya vam tenir l’oportunitat de comptar amb observadors internacionals d’arreu del món i, d’una manera especial, d’Euskal Herria. Convidats alhora pel CCSI (Centre Cultural Solidaritat Internacional/Federació d’Entitats de la Mediterrània-mare Nostrum), vam portar una bona part dels centenars d’observadors internacionals durant les diverses tongades. Per les Consultes del 13D i 25A vam tenir una àmplia representació d’observadors internacionals representants del municipalisme independentista basc, així com persones representatives de l’Esquerra Abertzale i Eusko Alkartasuna, que van poder viure els procés català en primera persona.

Des del Goierri la plataforma Gure Esku Dago fa la darrera crida a la participació aquest 25 de maig amb el lema “les urnes han arribat a Euskal Herria, ha arribat l’hora”.

“Hem estat capaços de consensuar una pregunta i portar a terme el procés juntes i junts, ara, avui i aquí fem una crida a totes i a tots els goierritarras a participar a la consulta del 5 de juny, independentment que el vot sigui sí o no. Tal i com hem manifestat sempre, el nostre objectiu és la participació. Hem estat capaços de promoure el diàleg, crear una cultura de consens i donar passos cap a la  decisió, al voltant d’un tema que fins ahir ha estat conflictiu. Per nosaltres això és el més important del procés.”

Les Consultes, segons els organitzadors, “garantiran” els principis de “transparència, publicitat, claredat, oportunitat per obtenir informació, neutralitat del grup promotor, legitimitat del procés i, per tant, del resultat, a més de pluralitat, igualtat i no discriminació”.

Dins aquesta onada de llibertat es faran consultes al novembre d’aquest any a Dima i Bakaiku, després a Bermeo, Busturia, Elorrio, Usurbil, Hernani. etc. Amb una nova onada de consultes per l’abril del 2017.

En aquest moment són més de 200.000 persones que seran convocades a Guipuzkoa per votar, entre el proper dia 5 i el 2017, si volen ser ciutadans d’un Estat Basc independent.

Seria bo que el màxim de catalans que puguin es desplacin el proper diumenge dia 5 a Euskal Herria a donar suport a la bona gent que votarà per la llibertat del seu poble, com ells van fer massivament quan a Catalunya vam fer les nostres Consultes per la Independència. Jo hi aniré!